Al Cirquet instal·lat a la Pl. Joan Serra de Sant Esteve de Palautordera

Ginger i Monique són les amfitriones d’aquesta vetllada, a través d’una successió de números, descobrim l’univers tragicòmic que les envaeix. La il·lusió de trobar la companyia perfecta o de crear una obra mestra. El somni del viatge, les gires pel món i l’èxit. Un espectacle ple de música, circ i humor, presentat per aquestes dues artistes que ho donaran tot per ocultar les seves més profundes debilitats, sense aconseguir-ho realment.

El Cabaret de Ginger y Monique té la particularitat de ser un espectacle de varietats on participen els artistes locals de cada lloc. Un repertori que canvia a cada presentació. Cada espectacle és únic.

Seguint l’estructura clàssica de la cara blanca i l’August, aquestes dues actrius despleguen tot el seu bagatge tècnic: música en viu, cant, tècnica circense de hula-hula, fuet, posant-ho al servei d’una dramatúrgia còmica.

FITXA ARTÍSTICA
De i amb: Leticia Vetrano, Maria Paz Cogorno
Producció: Proyecto Migra
Vestuari: Celina Santana
Escenografia: Clara Hecker
Mirada externa: Pablo Fusco

Entrada lliure amb aforament limitat
Per a tots els públics
Durada: 60 min.

Al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera

A cada pas és un viatge poètic i absurd a través del redescobriment del món. Què hauria passat si Winnie, la inoblidable protagonista de Oh, els bons dies, de Samuel Beckett, hagués pogut sortir volant i, així, escapar-se del seu monticle de sorra? En aquest espectacle sense text, la pallassa encarna una Winnie lliure, encara que aferrada a les seves manies i el seu optimisme incessant. 

A cada pas, doncs, Winnie enfronta el vertigen del desconegut: com és el món més enllà del tancament? Què queda de la vida quan ja no està limitada per la sorra que l’empassava? Amb humor, tendresa i la mirada ingènua d’una pallassa, l’obra transforma l’absurd existencial en una dansa de redescobriment, on cada troballa és un petit miracle i cada caiguda, una nova oportunitat de volar. 

A cada pas juga amb la fragilitat i la resiliència, amb la solitud i la bellesa del camí, portant els espectadors a una travessia tan còmica com commovedora. 

FITXA ARTÍSTICA
Pallassa: Pepa Plana
Direcció: Roger Julià
Espai escènic: Xavier Erra
Il·luminació: Yuri Plana
Música: Lluís Cartes
Veu en off: Txe Arana i Roger Julià
Fotografia: David Ruano
Producció: Cia. Pepa Plana
Autoria: Pepa Plana i Roger Julià
Col·laboracions: Teatre de l’Aurora
Agraïments: La Central del Circ, Mariaelena Roqué

Recomanat per adults
Durada: 70 min.

Al Cirquet instal·lat a la Pl. Joan Serra de Sant Esteve de Palautordera

100% PALLARÈS, SENSE EDULCORANTS, IMPROVISACIÓ EN ESTAT PRESENT

Potser la coneixereu per les Xarxes Socials… És molt activa!

Arriba a Sant Esteve de Palautordera per presentar el seu cabaret pagès sense pèls a la llengua!

És una dona histriònica amb un component psicopàtic histèric o, com bé expressa ella mateixa, amb el to vital alt. No entén de formalismes socials i sempre expressa allò que pensa. Utilitza el sarcasme i la ironia, li agrada fer servir eufemismes i reinventar el seu discurs.

El seu nas llarg, herència de temps passats quan les dones remeieres recollien herbes i sabien de màgia, capta l’essència de les persones del públic i revela a la resta allò que hi ha ocult o amagat. Juga amb la dualitat, inherent a la vida. És una dona que no deixa ningú indiferent.

Combina els tres instints bàsics d’una forma excel·lent: l’instint de conservació (i és que només cal veure com va vestida i tot allò que és capaç d’endrapar si la conviden a menjar; l’instint sexual (qualsevol ésser binari o no binari pot ser objecte del seu desig calent; i l’instint social (necessita del grup per a sentir-se important, fer-se veure i generar comunitat).

Recomanat a partir de 12 anys
Durada: 60 mins.

Al Teatre Marduix de Sant Esteve de Palautordera

La Vieja Porota és un espectacle unipersonal de creació original que combina amb subtilesa i humor diferents tècniques escèniques: el clown, el teatre gestual i la manipulació d’objectes. A través d’aquest llenguatge poètic i universal, l’obra ens convida a reflexionar sobre la soledat i la memòria en la tercera edat. 

Porota és una anciana que viu en el seu món particular; a estones no sap on està, qui és ni perquè està allà, però troba a la seva bossa (ple de records, objectes i petites ximpleries), la manera de jugar amb la vida i reviure els seus plaers. Amb tendresa i comicitat, ens condueix a un viatge íntim on descobrim tant la fragilitat com la vitalitat de la vellesa.

FITXA ARTÍSTICA
Intèrpret: Carla Gajardo
Direcció: Francisca Pedreros
Disseny de vestuari i escenografia: Carlos Morales
Cap tècnic: Diego Elgueta
Producció: Bárbara Contreras

Recomanat per a majors de 12 anys
Idioma: castellà
Durada: 60 min.

Al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera

GardiZERO és un homenatge al poder de la transformació, ja sigui el naixement d’una nova vida, l’evolució de la natura o el canvi constant que es produeix dins nostre. Després de nou produccions amb dissenys escènics sorprenents, Gardi Hutter es despulla de tot artifici i desafia l’escenari buit, mostrant que el buit no és buit, sinó que està ple de possibilitats.

L’espectacle és una exploració filosòfica i entretinguda del no-res com a principi de totes les coses. Del buit aparent sorgeix la vida, del caos sorgeix l’ordre i del no-res sorgeix… tot.

Amb un humor obstinat i una magnífica fisicalitat, la pallassa emprèn un viatge des del primer espasme fins a la transformació completa. Després de nou espectacles sobre la mort (tema originari de les màscares còmiques), ara se centra en el naixement, explorant el moment en què el no-res es converteix en… alguna cosa.

El zero es converteix en… u.

Amb recursos mínims i la màxima expressivitat, Gardi Hutter juga entre els oposats del buit i la plenitud, la quietud i el moviment, l’absurd i el sentit.

En un món regit pel caos i el canvi constant, la pallassa convida el públic a descobrir la bellesa dels orígens, del naixement i de la transformació contínua.

Una celebració de la fantasia: clownesca, grotesca i poètica.

FITXA ARTÍSTICA
Escrit per: Gardi Hutter i Michael Vogel
Intèrpret: Gardi Hutter
Direcció: Michael Vogel (director artístic Familie Flöz)
Música: Neda Cainero i Pino Basile
Enregistrament àudio: Theo Bernardi
Vestuari: Valentina Rinaldi
Perruca: Nina Kleine
Disseny de llums: Reinhart Hubert i Theo Bernardi
Fotografia: Geri Born

Per a tots els públics
Durada: 70 min.

Al Cirquet instal·lat a la Pl. Joan Serra de Sant Esteve de Palautordera

L’orquestra Fillaharmònica és dirigida per una reconeguda directora d’orquestra, Antònia Clarícia Brico. Però, els plors i el reclam d’atenció del nadó cap a la directora, que és mare, fa que el concert s’hagi d’anar aturant. Antònia, que és molt professional i té un gran prestigi, intenta sortir-se’n. L’entretindrà mentre dirigeix l’orquestra, intentarà fer-lo dormir, li haurà de donar el pit, i fins i tot canviar-li els bolquers. Resultarà que el seu bebè no és un nadó qualsevol, sinó un violí que va creixent de mida a mesura que es fa gran. La seva carrera professional no pot veure’s estroncada, però també vol donar atenció i amor al seu infant, per això, compaginarà les dues coses fent partícip al públic de la gran dificultat que resulta maternar i tenir una carrera professional.

Música clàssica

Qui ha pensat o li han dit que la música clàssica és avorrida? Qui creu que la música orquestral ja no té interès social? L’espectacle vol trencar amb aquests mites i acostar aquest tipus de música al públic, una música que pot tenir ritme, ser emotiva i fins i tot divertida. Per això, mentre la directora continua dirigint l’orquestra de forma seriosa, intentarà distreure el nadó. Per fer-ho el públic, l’orquestra, la directora…, totes juntes acabaran participant de la direcció de l’orquestra tot jugant a descobrir animals en la música clàssica, identificar bandes sonores o fins i tot a utilitzar les noves tecnologies en la música clàssica.

FITXA ARTÍSTICA
Pallassa i violinista: Clara Serrat Alemany
Direcció: Walter Velázquez i Josep M. Serrat
Cap tècnica: Maria Serrat Alemany
Vestuari i escenografia: Mercè Alemany
Producció musical: Jana Flotats i Maria Serrat
Disseny de llums: Maria Serrat Alemany
Producció: Cia Clarícia i Pengim-Penjam
Fotografia: Marta G.Cardellach
Vídeo: Clara Pedrol
Disseny gràfic: Eugènia Canadà

Per a tots els públics
Durada: 50 min.

Al Chapikiosque instal·lat al Parc Pau Casals de Santa Maria de Palautordera

Un viatge capritxós i poètic al món d’una pallassa, Blanch sur Blanch segueix el còmic desembolic d’un simple fil que surt dels seus pantalons.

El que comença amb un petit inconvenient, aviat es revela com un cúmul de desafiaments interconnectats. En enfrontar-se a una sèrie de contratemps, la pallassa descobreix que resoldre problemes mai és tan senzill com sembla, però sempre es pot aconseguir amb un toc d’humor i creativitat.

Aquesta encantadora posada en escena és una exploració desenfadada de com les petites coses de la vida poden convertir-se, de manera sovint absurda, en dilemes més grans cada vegada. Plena de comèdia física i sensibilitat, Blanch sur Blanch ens recorda que a la vida, tot està subjecte a condicions… o potser, a ninguna. Aquesta peça és una barreja perfecta entre diversió i inspiració per públics de totes les edats.

FITXA ARTÍSTICA
Creació i interpretació: Iman Lizarazu 

Per a tots els públics
Durada: 60 min.

Al Cirquet instal·lat a la Pl. Joan Serra de Sant Esteve de Palautordera

La Petite Personne entra amb la seva caixa negra, es presenta i, tot seguit, presenta l’ésser més increïble del món: Raymond, l’acordió.

Ella, amb la seva poca traça, la seva fragilitat, el seu riure, el seu cos retorçat, les seves petites ximpleries i els seus esclats de ferocitat, i ell, el seu bon vell company, interpreten una difícil peça de belo-tchek. Un gran concert vibrant que prové d’una partitura d’onze pàgines.

Aquesta música els transporta, els esquinça d’alegria i de desesperació. Ella canta la seva cançó, brama el cant de totes les petites persones del món, gira, s’hi esforça, cau, torna a caure, anima en Raymond (que ja no és precisament jove) i torna a girar, fins que els dos amics aconsegueixen arribar al final de la seva proesa.

De vegades, al final de la peça, la gent canta amb ells a ple pulmó, deixant-se endur també per la música. Però La Petite Personne i en Raymond han de reprendre el camí de la seva gira mundial.

Diuen que és un número divertit i commovedor!

LA PETITE PERSONNE és GARANCE ROBERT DE MASSY

Per a tots els públics
Durada: 30 min.

Al Parc Pau Casals de Santa Maria de Palautordera

Nova generació de pallasses

La Brava és la gran famosa diva de l’escenari. Després de començar a actuar als carrers amb la companyia Las Bravas, va decidir seguir al món de l’espectacle en solitari, apoderant-se del nom

de la companyia.

Sabia que la magnitud del seu talent com a cantant, ballarina i performer no podia quedar amagat sota l’ombra d’un duo. Des d’aquell moment ha saltat a la fama de manera espectacular, enamorant al públic amb les seves cançons i actuacions.

La Brava presenta un nostàlgic espectacle on repassa els seus hits més grans. Però el públic, impacient, ha vingut abans de temps i la gran diva just entra per la porta del camerino. Ella, que té gran presència escènica i sap com entretenir el públic, no s’amagarà dels seus fans i els oferirà un show dins el mateix camerino. Com es prepara una diva? Quin és el seu procés de maquillatge? Com escull la roba i els vestits per a l’espectacle? Tots els dubtes que els més fanàtics sempre s’havien preguntat, els resoldrà la Brava amb naturalitat i diversió, malgrat algun imprevist que ella intentarà evitar per no tacar la seva imatge pública.

LA BRAVA és RITA RODRÍGUEZ

Al Parc Pau Casals de Santa Maria de Palautordera

La Petite Personne entra amb la seva caixa negra, es presenta i, tot seguit, presenta l’ésser més increïble del món: Raymond, l’acordió.

Ella, amb la seva poca traça, la seva fragilitat, el seu riure, el seu cos retorçat, les seves petites ximpleries i els seus esclats de ferocitat, i ell, el seu bon vell company, interpreten una difícil peça de belo-tchek. Un gran concert vibrant que prové d’una partitura d’onze pàgines.

Aquesta música els transporta, els esquinça d’alegria i de desesperació. Ella canta la seva cançó, brama el cant de totes les petites persones del món, gira, s’hi esforça, cau, torna a caure, anima en Raymond (que ja no és precisament jove) i torna a girar, fins que els dos amics aconsegueixen arribar al final de la seva proesa.

De vegades, al final de la peça, la gent canta amb ells a ple pulmó, deixant-se endur també per la música. Però La Petite Personne i en Raymond han de reprendre el camí de la seva gira mundial.

Diuen que és un número divertit i commovedor!

LA PETITE PERSONNE és GARANCE ROBERT DE MASSY

Per a tots els públics
Durada: 30 min.

Al Cirquet instal·lat a la Pl. Joan Serra de Sant Esteve de Palautordera

«Tal vez» és un espectacle que et portarà a compartir una bona estona amb una dona segura de la seva indecisió. Potser només es tracta d’un xou ple d’acrobàcies, equilibris i malabars, tot i que pot contenir traces d’humor seriós i estupidesa coherent. Potser hi trobarem una contorsionista retorçadament divertida.

Pot ser que estigui sola i pot ser que, a estones, estigui acompanyada… per tu?

Sens dubte, un espectacle sofisticat, intel·ligent i innovador… o no!

Només potser.

FITXA ARTÍSTICA
Intèrpret: Marina Benites
Creació i direcció: Marina Benites i Dani Foncu

Per a tots els públics
Durada: 50 min.

Al Chapikiosque instal·lat al Parc Pau Casals de Santa Maria de Palautordera

Llegar a una fiesta és una comèdia existencial, interpretada i escrita per l’actriu Marina Barbera en co-direcció amb Andrea Vegazzi. 

Un relat epistolar emergeix d’una muntanya d’abrics. La criatura mutant, surt del seu amagatall i ens endinsa en les més profundes emocions. El silenci i l’amagatall ha fet que perdi una mica la seva memòria. Recorda. Es diu que en el poble més proper, hi ha festa. Anirà a veure de que es tracta.

L’obra es recolzada en el llenguatge del clown es desplaça en l’univers de la gràcia portant interrogants sobre la contradicció de precisar el pertànyer a un nucli humà i per moments, desitjar fugir del mateix. Ser d’una altra espècie, tornar-se planta, sortir-se del mapa.

FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia: Marina Barbera
Intèrpret: Marina Barbera
Il·lustracions: Marina Zanollo
Disseny de llums: Ana D’Angelo i Verónica Lanza
Disseny sonor: Agustin Flores Muñoz
Producció musical: Martín Waisbrot
Música original: Agustin Flores Muñoz
Disseny gràfic: Marina Zanollo
Assessorament escenogràfic: Laura Toledo
Assistència tècnica: Maia Verona
Col·laboració artística: Nuria Vilalta
Co-direcció: Andrea Vegazzi

Recomanat per a majors de 12 anys
Idioma: castellà
Durada: 60 min.

Al Teatre Marduix de Sant Esteve de Palautordera

Presentació de la tesi doctoral 
per mi mateixa

Del micro al macro. Passat, present i futur del cànon de la bellesa. Explorant la proporció àuria de la bellesa en la vellesa. Deconstruint estereotips.

Quan? Demà.
A on? Aquí mateix.

És el moment d’assajar la presentació de la tesi que demà davant d’un tribunal exposarà. Es gradua!

Ha estat un viatge ple de preguntes que les compartirà amb V/BELLESA. Una recerca feta de reflexió, humor i complicitats.

Amb la complicitat de la pallassa, gran mestre i directora: Merche Ochoa, la tesi V/BELLESA és intensa i divertida, i en el procés s’esdevé també, la descoberta de la seva pallassa.

FITXA ARTÍSTICA
Pallassa: Clara del Ruste
Direcció: Merche Ochoa
Autora: Clara del Ruste

Recomanat a partir de 12 anys
Durada: 55 mins.

Al Parc 1 d’Octubre de Sant Esteve de Palautordera

La Vieja Porota és un espectacle unipersonal de creació original que combina amb subtilesa i humor diferents tècniques escèniques: el clown, el teatre gestual i la manipulació d’objectes. A través d’aquest llenguatge poètic i universal, l’obra ens convida a reflexionar sobre la soledat i la memòria en la tercera edat. 

Porota és una anciana que viu en el seu món particular; a estones no sap on està, qui és ni perquè està allà, però troba a la seva bossa (ple de records, objectes i petites ximpleries), la manera de jugar amb la vida i reviure els seus plaers. Amb tendresa i comicitat, ens condueix a un viatge íntim on descobrim tant la fragilitat com la vitalitat de la vellesa.

FITXA ARTÍSTICA
Intèrpret: Carla Gajardo
Direcció: Francisca Pedreros
Disseny de vestuari i escenografia: Carlos Morales
Cap tècnic: Diego Elgueta
Producció: Bárbara Contreras

Recomanat per a majors de 12 anys
Idioma: castellà
Durada: 60 min.

Al Parc Pau Casals de Santa Maria de Palautordera

Nova generació de pallasses

Un univers quotidià que es construeix de petites sorpreses, ple d’humor i sensibilitat. Jugant amb els objectes, l’espai i el públic fins a convertir allò més senzill en poesia.

ONA ALIGUER és MORTXELLA.

Al Cirquet instal·lat a la Pl. Joan Serra de Sant Esteve de Palautordera

Dolores són Elske i Philine, artistes de circ que posen en escena la seva disciplina de mans a mans de manera ingènua, sense teatralitzar-la de cap manera.

Juguen a un joc en el qual està permès fallar, tornar a fallar i fallar millor encara (Samuel Beckett). Repetir trucs sense vergonya és el previst, ja que es mostren els trucs més difícils (fins i tot potser impossibles) del seu repertori creats durant vint anys d’experiència.

La peça mostra el costat ritual i sense sentit, cosa que ens fa reflexionar sobre l’inici de l’art i sobre el seu final. Les acròbates generen una catarsi teatral mitjançant una intensa experiència de vida que explora els límits dels seus cossos. Com al circ però amb altres regles; més absurdes.

– – – – – – – – –

Elske i Philine formen un duo d’acrobàcia mà a mà des del 2004. Van començar treballant com a Elskephilipas a les platges de Barcelona per raons econòmiques, principalment per fer-se riques i famoses, però ràpidament van comprendre la necessitat d’una passió poc condicionada, d’una disciplina lúdica i d’una pràctica «sense pa però dolorosa» a les escoles de circ de Barcelona, Kíiv i Tolouse.

Paral·lelament, van fer gira amb el seu espectacle de carrer (mig seriós però cínic) «Acrobacia for Big Jim», sota el nom de Nonsencirque, i van adquirir experiència en companyies de circ teatral, com en una producció del Circ d’Hivern de Barcelona: «Circ de Sara».

Van quedar completament seduïdes per la idea que el circ és la forma d’art més excèntrica i maximalista, capaç d’obrir potencialment els espais més grans possibles a la major varietat de tècniques i sentits de l’humor.

A la recerca de llibertat artística (i, per tant, de l’absurd) van fundar la companyia My!Laika durant el seu tercer any de formació a l’escola Esacto’Lido de Tolouse.

Dolores va néixer fa alguns anys a partir d’una actuació espontània amb figures acrobàtiques no dominades, propenses al fracàs i repetides fins a aconseguir-les… o fins que el dolor fos massa intens.

FITXA ARTÍSTICA
Artistes: Elske van Gelder i Philine Dahlmann
Difusió i producció: Nico Agüero
Administració i producció: Les Thérèses
Coproducció: Antic Teatre (Barcelona)

Entrada lliure amb aforament limitat
Per a tots els públics
Durada: 40 min.

Al Chapikiosque instal·lat al Parc Pau Casals de Santa Maria de Palautordera

Un viatge capritxós i poètic al món d’una pallassa, Blanch sur Blanch segueix el còmic desembolic d’un simple fil que surt dels seus pantalons.

El que comença amb un petit inconvenient, aviat es revela com un cúmul de desafiaments interconnectats. En enfrontar-se a una sèrie de contratemps, la pallassa descobreix que resoldre problemes mai és tan senzill com sembla, però sempre es pot aconseguir amb un toc d’humor i creativitat.

Aquesta encantadora posada en escena és una exploració desenfadada de com les petites coses de la vida poden convertir-se, de manera sovint absurda, en dilemes més grans cada vegada. Plena de comèdia física i sensibilitat, Blanch sur Blanch ens recorda que a la vida, tot està subjecte a condicions… o potser, a ninguna. Aquesta peça és una barreja perfecta entre diversió i inspiració per públics de totes les edats.

FITXA ARTÍSTICA
Creació i interpretació: Iman Lizarazu 

Per a tots els públics
Durada: 60 min.