Arxiu del Festival Internacional de Pallasses

Les millors pallasses del món es donen cita al Circ Cric

Més de 4.000 persones i tot un poble van omplir els carrers i places de Sant Esteve de Palautordera en la VI Edició del Festival Internacional de Pallasses del Circ Cric. Un Festival que el poble s’ha fet seu, però també dones artistes d’arreu del món que assenyalen les dates a les seves agendes per tal de no faltar mai a aquesta cita anual, sens dubte la més important i única del Sud d’Europa.

El Festival 2019 va tancar la seva sisena edició amb un balanç força impressionant:

  • Van passar més de 70 pallasses entre locals i de Galícia, País Basc, País Valencià, Illes Balears, La Rioja, Castella-Lleó, Castella la Manxa, Múrcia, Madrid, Israel, França, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Portugal, Estats Units, Austràlia, Brasil, Argentina, Xile i Mèxic.
  • Es van programar 14 espectacles Nacionals i Internacionals.
  • Es va fer un espectacle participatiu de gran format amb la participació de tots els habitants i visitants de Sant Esteve de Palautordera.
  • S’ha impulsat un projecte empresarial autòcton com és el Teatro sobre Ruedas que està assolint grans èxits arreu del territori espanyol.

S’han programat formacions específiques que difícilment es poden trobar: Una Master Class a càrrec de Catherine Germain (França) i un Stage de Creació Catastròfica a càrrec d’Élise Ouvier-Buffet (França).

En definitiva, ara mateix el Festival s’ha convertit en un referent internacional que potencia la comicitat amb una mirada femenina.

Una mica d’història

Els antecedents

A finals del segle passat i després d’una de les primeres actuacions de Pepa Plana en solitari, presentant un espectacle còmic a Sant Esteve de Palautordera, en Tortell Poltrona li proposa que les dones haurien de fer un Festival de Pallasses per promocionar, incentivar i donar a conèixer la labor de les dones en el camp de l’humor.


Més tard cap a l’any 2000 Pepa Plana a proposta de Tortell Poltrona, icona dels pallassos a Catalunya, troba l’ens interessat en involucrar-se en el projecte del Festival de Pallasses, a Andorra. Es crea un equip format per Tortell Poltrona, Pepa Plana, Oriol Blanxart i Montse Trias que juntament amb el Comú d’Andorra la Vella, dona forma i organitza el 1er Festival Internacional de Pallasses, Fòrum de la Comicitat a Andorra La Vella l’any 2001.

Es van dur a terme 4 edicions més a Andorra, dirigides per Pepa Plana, fins que al 2009 es va estroncar.

Una iniciativa pionera al món

Arrel d’aquella trobada van sorgir altres festivals i propostes que van seguir la iniciativa. Per citar-ne algunes:

  • Clownin Festival de Viena a Àustria
  • Red Pearl Women Clown Festival d’Hèlsinki
  • Festival Esse Monte de Mulher Palhaça de Rio de Janeiro a Brasil
  • Encontro Internacional de Palhaças de Brasília
  • Festival Internacional de Palhaças de Recife, a Brasil
  • Festival Internacional de Palhaças Bolina a les Açores
  • Payasas al Trote (trobada de pallasses de conurbano bonaerense), a Argentina
  • Las Napias (Córdoba) a Argentina
  • Las Payasas de Mendoza, a Argentina
  • A Una Nariz Pegadas a Salamanca.

(Algunes han tingut continuïtat i altres no)

El primer Festival Internacional de Pallasses del Circ Cric

L’any 2014, aprofitant el marc que brindava el Festival Circ Cric al Montseny i les instal·lacions del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera, es va decidir recuperar el projecte del Festival de Pallasses i organitzar el 1er Festival Internacional de Pallasses al Circ Cric. Amb el mateix esperit que ens va portar a organitzar aquell primer festival a Andorra:

Acollir a les pallasses amb les seves inquietuds i preocupacions i amb les seves propostes artístiques. Dotar-les d’un espai idoni que faciliti la reflexió, el debat, l’intercanvi en un marc incomparable com és l’entorn de natura que ens ofereix el Montseny, per poder compartir la vida durant una setmana.

El 2014 el festival va començar de forma modesta però aplega gran nombre de pallasses i molt d’interès en el sector. Varem comptar amb la col·laboració d’Almazen i totes les activitats es realitzen al Circ Cric.

Més endavant, gràcies a l’impacte de les pallasses a la població i gràcies a la complicitat de l’Ajuntament de Sant Esteve que hi veu un efecte molt positiu a la vida social del poble i a la seva projecció, a partir de 2017 l’Ajuntament s’implica i any rere any el festival va agafant més volada.

Un festival concebut com a trobada anual d’intercanvi i reflexió de les dones que han fet de la pallassa una opció de vida.


Per què cal un Festival de Pallasses?

A aquestes alçades de la història, en què proliferen convocatòries de trobades, certàmens i simpòsiums de tota mena arreu del món, plantejar-se un Festival dissenyat, pensat, organitzat i dedicat exclusivament a dones pallasses és potser una temeritat.

Però és ben cert que en aquest àmbit artístic les dones han estat les darreres en arribar i que, encara ara, són considerades “raras avis” en les programacions que podem trobar tan en teatres, com en circs com en els mateixos Festivals en els que sovint hi ha una llarga i brillant programació d’artistes masculins i, entre tots ells, una única dona o potser cap.

Només en aquesta explicació ja trobem dos importants motius per a organitzar un esdeveniment de les característiques del Festival Internacional de Pallasses del Circ Cric: d’una banda la necessitat de trobar una comicitat femenina i de l’altra, oferir a les pallasses un espai en el què trobar-se i posar en comú la part més tècnica de la seva feina i, perquè no, la part més lúdica del seu dia a dia.

Trobar una comicitat femenina?

Les primeres notícies de pallasses que existeixen apareixen principalment en els anys 60 i 70 tot i que sí existeixen algunes referències a dones còmiques en pel·lícules i programes de televisió. Per tant, podem observar clarament que les dones han format part de la creació artística primer com a ballarines, pintores, actrius o acròbates en el món del circ que com a creadores d’humor que tenen la capacitat de riure de sí mateixes i fer riure als altres.

La majoria de les vegades riem d’allò que ens resulta proper i que coneixem. El fet de distorsionar o amplificar referents comuns és el que pot provocar l’humor. En el cas de la creació i execució de gags o números d’humor les dones no sempre hem tingut la llibertat social de “distorsionar” els referents femenins sense ser mal vistes o recriminades.

És per això que cal trobar una comicitat creada per les dones pallasses, que ofereixi al món una comicitat que ens sigui pròpia i que provoqui el riure tant en homes com en dones. I aquest és un camí que val la pena no fer soles. És una investigació que cal compartir en espais com el que ofereix el Festival de Pallasses del Circ Cric i que aplega cada vegada més creadores.

L’objectiu de tot bon Festival és donar a conèixer la feina dels artistes que hi estan convidades i, naturalment, aquesta és una de les prioritats que tenim en organitzar aquest gran esdeveniment. Però també existeix una doble vessant en la convocatòria: el Festival, de cara al públic i l’Intra-Festival, només per a les pallasses.

Un espai de trobada: l’Intra-Festival

Es podria dir que, d’alguna manera, en les mateixes dates i en el mateix indret se celebren dos Festivals estretament interconnectats i que depenen un de l’altre.

D’una banda hi ha el què s’ofereix al públic, posant al seu abast espectacles nacionals i internacionals curosament escollits i que difícilment podrien admirar fora d’aquest programa, però d’altra banda existeix el què podríem batejar com a l’intra-festival.

A l’intra-festival el què s’ofereix a les participants és un entorn (tan privilegiat com el Circ Cric) en el qual conviure entre dones creadores que, acostumades a treballar totes soles, poden trencar les barreres i compartir des de tècniques de creació, tallers formatius, fòrums de discussió, espectacles o formes de vida.

El Festival Internacional de Pallasses es fa ressò de les inquietuds de les pallasses, volem mantenir aquest punt de trobada que suposa, una vegada a l’any compartir, veure’s les cares i posar en comú les inquietuds de les dones que com els homes, troben en el riure i la comicitat una manera d’entendre la vida, la cultura i la professió.

De pallasses n’hi ha poques, per això volem potenciar-les i engrescar a noves i futures pallasses, tot reivindicant la tasca de fer riure i sentir als altres des de la condició de dones.

Quins són els objectius del Festival?

  • Crear espais de trobada, intercanvi, formació, debat i reflexió sobre la comicitat femenina (història, actualitat, gestió, etc.).
  • Donar visibilitat al treball de les pallasses a través d’espectacles, combinats, fires, cabarets… Al carrer, a les cases, al Teatre, al Circ…
  • Oferir informació i ampliar la xarxa de contactes de les dones pallasses. Incentivar l’experimentació i creativitat tècnica, conceptual i estètica de les dones pallasses així com una anàlisi crítica de la realitat i dels discursos, perspectiva de gènere, compromís, incidència en la realitat social i
  • Fomentar a través de la mostra d’espectacles una transformació de les mirades del públic que fomentin la igualtat.
  • Crear canals d’interacció, col·laboració, solidaritat, mediació, etc. amb altres creadores, amb altres dones, amb el públic, amb la comunitat i amb el públic en general.
  • Incentivar la consciència de la creació cultural com a bé social i eina de transformació mostrant una comunitat (les pallasses) compromesa amb la creació i a la recerca d’un públic actiu, participatiu i co-creador.
  • Reconèixer el valor artístic, cultural i social de les creacions de les dones pallasses alhora que visibilitzar i promocionar les seves creacions, incentivar la seva tasca i els seus projectes.
  • Estimular la interacció, la col·laboració i l’intercanvi entre les participants i establir lligams entre elles.

El Festival Internacional de Pallasses: una cita important per a les pallasses d’arreu del món

Un entorn per a la convivència

La proposta contempla una vessant dedicada al col·lectiu de pallasses amb cursos i fòrum de temes d’actualitat, i una programació dirigida al públic en general. Per tal d’assolir els objectius de la trobada, les pallasses participants al festival conviuen durant sis dies menjant juntes i compartint allotjament a les instal·lacions del Circ Cric.

L’espai del Circ Cric en aquest període es posa a disposició del Festival de Pallasses. Les caravanes i carpes del circ es converteixen en una ciutat de pallasses.

L’entorn idíl·lic, enmig de la natura, doten a les jornades d’un ambient propici a la relació, aprenentatge, creació, reflexió, experimentació i exhibició. Ingredients bàsics per tal de confegir un Festival complet.

Conèixer referents mundials en la comicitat femenina

Durant aquestes set edicions han participat les pallasses pioneres a la professió tant com a formadores coma actuants, oferint així referents a les noves generacions.

Aquí hi trobareu una mostra d’algunes d’elles:

MARTA CARBAYO
(Albacete 1966-2019)

Marta Sánchez neix a Albacete. Va aprendre a manufacturar nassos a València, es va llicenciar en Belles Arts. Va realitzar màscares per al grup de teatre “Visitants”, i així va contactar amb el món de la faràndula. Va formar el grup de teatre “Las Rebajas” amb Pepa Astillero i Aten Soria. Les tres van viatjar a Barcelona on Eric de Bont els hi dirigeix l’espectacle “¡Ay madre mía!!” en 1994.

A partir de 1995, va començar el seu camí en solitari creant el personatge de Marta Carbayo – Cantaclown, una pallassa internacional, que va definint la seva personalitat amb l’ajuda de gran mestra/es, Claudia Pellegrini, Kevin Brooklng, Nola Rae, Alain Gautre, Angela de Castro…

Amb aquest personatge ha recorregut mig món repartint somriures. Ha participat en festivals d’Anglaterra, Dinamarca, Andorra, França i Espanya. Els últims anys va residir a Dinamarca i es va lliurar moltíssim als projectes de Pallassos d’Hospital a Dinamarca.

Mor a Århus, Dinamarca, el 18 d’abril de 2019, on vivia amb la seva família.

La irresistible Carbayo comunica, sense paraules, de cor a cor, un univers on tot pot passar. Un xou d’humor subtil que ens recorda que bonic i simple pot ser viure aquesta vida amb una mica d’Humor, Amor i Respecte.

Desencadena un cúmul de situacions hilarants que semblen no tenir límit. Cada objecte que treu de l’escot transforma la funció com si la funció acabés de començar. Els números en aquest espectacle són meravellosament absurds i divertits, i cada vegada que juga el resultat és el mateix: el públic riu.

Va col·laborar i participar en gairebé totes les edicions del Festival de Pallasses al Circ Cric. Per ser una gran professional, una gran al món de les pallasses i per la seva energia positiva, la seva sensibilitat, el seu caràcter obert i sincer, la seva simpatia i el seu lliurament als altres, el col·lectiu de pallasses vàrem retre-li homenatge i celebrar la seva existència amb una GRAN FESTA en el seu honor el dissabte 15 de juny 2019 i li vàrem dedicar el 6è Festival en Homenatge.

GARDI HUTTER
(Altstatten, Suïssa; 1953)

Gardi Hutter es va graduar de l’Acadèmia d’Art Dramàtic a Zuric, Suïssa (actualment ZHdK, Universitat de les Arts). Va concebre el seu personatge i el seu propi estil de pallassa en col·laboració amb Ferruccio Cainero, Mario Gonzáles, Nani Colombaioni i el Centre d’Investigació Teatral de Milà, Itàlia (CRT).

Des de 1981 ha creat i produït set espectacles, amb els quals ha recorregut els teatres de tot el món, amb 3300 representacions en 30 països, fins al dia d’avui.

Guanyadora de 13 premis culturals a Europa. Va participar durant una temporada amb el Circ Nacional Suís Knie i per aureolar la seva trajectòria, va tenir l’honor de participar com a “Bufó de Cort” al Parlament de Berna, en ocasió de la celebració dels 700 anys de la Confederació Suïssa.

En els seus espectacles sense gairebé cap paraula, crea petits universos absurds en què els seus personatges lluiten amb gran valor – però en va – a la recerca de la felicitat. La seva situació tragicòmica s’exposa de manera despietada i cruel, oferint al públic una gran diversió.

Ha actuat en els llocs més diversos: des dels teatres als estables i ex-fàbriques, des de sales de concerts als centres culturals, festivals i les faveles. A tot arreu és rebuda amb entusiasme tant pel públic com per la premsa.

NOLA RAE
(Sydney, Austràlia; 1949)

És actriu, directora, mim i pallassa britànica. Està considerada una de les artistes renovadores del pallasso a Europa, i el 2008 va ser guardonada amb l’Ordre de l’Imperi Britànic per la seva Aportació al teatre i a mim.

Malgrat néixer a Austràlia, la família de Nola Rae es muda a Londres en 1963, on ja amb 16 anys va accedir a la Royal Ballet School i inicia una breu carrera de ballarina professional, passant pel Teatre de Pantomima del famós Tivoli de Copenhaguen.

Poc després es va abocar de ple al món del mim i el pallasso, mudant-se a Paris i estudiant amb el cèlebre Marcel Marceau. Va ser fundadora de la companyia francesa International Research Troupe Kiss, cofundadora de la mítica Companyia itinerant de pallassos Friends Roadshow al costat de Jango Edwards i també membre de la Bristol Old Vic Company. Ja en 1974 funda el London Mime Theatre amb Matthew Ridout.

Nola estrena el seu primer espectacle en solitari a Le Festival du Monde a Nancy en 1975. Des de llavors ha creat més d’una quinzena d’espectacles que l’han portat per teatres i festivals de tot el món, havent visitat més de 69 països. L’estil que la ha fet famosa reuneix una combinació de mim, pallasso, titelles, dansa i bogeries.

 

CATHERINE GERMAIN
(Touraine, França)

Actriu, professora. Catherine Germain va néixer a Touraine en una família camperola.

Després de tres anys a La Rue Blanche (ENSATT), va conèixer a François Cervantes l’any 1986 en què va crear l’empresa L’entreprise. Des de llavors, col·labora i actua en la majoria de creacions de la companyia.

La seva col·laboració amb François Cervantes al llarg d’aquests anys va donar lloc a una recerca en profunditat sobre el treball de l’actor, especialment en el camp del pallasso. Amb la creació del pallasso Arletti el 1988 a La Curiosité des Anges, el seu treball es va centrar al voltant dels textos de François Cervantes.

Des de 1994, ha estat el cor de les creacions i formacions sobre la recerca en la màscara: Masques et Une île (escultor Didier Mouturat), L’épopée de Gilgamesh (escultors Didier Mouturat i Thierry François), Le voyage de Penazar (màscara tradicional balinesa), Les Nô européens (escultor Erhard Stiefel).

Formació: Ha estat professora durant diversos anys al Centre Nacional d’Arts del Circ de Chalons en Champagne (1994-1996), i també ensenya a les escoles d’actors, conservatoris (Conservatori d’Avinyó, ERAC, ENSATT, L’Académie …)

Realitza tallers per a actors professionals i públic aficionat a França i a l’estranger (Índia, Java, Bali, Oceà Índic, Noruega).

PEPA PLANA
(Valls, Tarragona, 1965)

Pepa Plana, actriu i pallassa catalana. És un referent nacional en el gènere per la qualitat dels seus espectacles i per la seva contribució en la visualització de les pallasses, destacant com una de les figures europees més importants.

Pepa Plana és una pallassa que prové del món de la interpretació. Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 1989, que després dels seus primers passos va fundar la companyia Preterit Perfecte amb la que varen crear i girar tres espectacles. Estrena l’espectacle “De Pe a Pa”, a la Fira de Tàrrega, que després va portar a la Sala Muntaner de Barcelona on es va mantenir vuit mesos en cartell.

L’any 2000, presenta al IXè Festival de Pallassos de Cornellà l’espectacle “Giulietta” amb el que torna a la Sala Muntaner per fer-hi temporada. Amb tots dos espectacles ha recollit diferents premis a més de molt bones crítiques.

Presenta “Èxode”(2011), amb Joan Montanyès ‘Monti’ i Joan Valentí ‘Nan’. I el 2012, inicia una nova etapa de la mà del Cirque du Soleil, amb la creació i gira del espectacle “Amaluna” de la prestigiosa companyia Quebequesa.

Seguint amb el segell de la companyia, no només presenta espectacles de pallassa molt divertits, si no que també tenen un alt contingut reivindicatiu.

Juntament amb el reconeixement del públic, també li han atorgat nombrosos guardons, on destacaríem el Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat per de la Generalitat de Catalunya i enguany el Premi Zirkolika al millor espectacle de pallassos amb el seu espectacle “Veus que no veus”.

CAROLINE OBIN

Caroline Obin és una artista que fa servir el seu personatge de pallasso, Proserpine, des de fa més de 15 anys per explorar les diferents disciplines artístiques: Circ , vídeo , música, instal·lacions, el cos…

Des del principi ha treballat l’exploració de les relacions humanes en la nostra societat i els llaços que ens uneixen. Aquesta és la font d’inspiració que planteja en els seus projectes introduint-se en l’espai públic. Aquest treball in situ és la matèria primera de totes les seves creacions (espectacles, exposicions, concerts).

Formació: Caroline cursa estudis de teatre a la Universitat de Censier, Paris (1992). Formada al Centre Nacional de les Arts del Circ de Châlons-en-Champagne, s’especialitza en el seu treball de pallasso amb Catherine Germain i François Cervantes creant el personatge de Proserpine i treballant a més les tècniques de corda fluixa i cable (1997).

Des de finals dels 90, la Caroline ha treballat com a artista en diferents espectacles. Ha treballat amb companys com Aline Muheim, el músic Vicent Granger o directors com Paola Rizza, Helen Niñerola, o agafant ella mateixa el rol de directora en els seus darrers espectacles, treballant temes que relacionen el pallasso amb la música, la dansa i el cos.

Ha desenvolupat també un important treball d’investigació al voltant de la comicitat i el circ a l’Àsia, amb llargues estades al continent i ha participat durant tots aquests anys en projectes col·lectius.

Com a Formadora: Caroline Obin ha dirigit molts tallers de clown a partir del bagatge adquirit a la companyia l’Enterprise, el coneixement circense adquirit al CNAC i l’experiència obtinguda en els projectes de l’Apprentie Cie.

Ha realitzat cursos i tallers per tot el món, des de l’Ecole Nationale de Cirque d’Hanoi al Vietnam, passant per Pel Theatre les Bambous, a Saint Dennis de l’Illa de la Reunion, fins a Bruxelles, Estrasburg o Marseille.

LILA MONTI
(Buenos Aires, 1972)

Lila Monti va iniciar la seva formació en Clown a 1995, al costat de Cristina Martí i Guillermo Angelelli, continuant fins a l’actualitat, en contacte amb gran quantitat de mestres argentins i internacionals (Gabriel Chamé Buendía, Raquel Sokolowicz, Hilary Chaplain, Jesús Jara / Lluna Albert, Javier Daulte, Jos Houben, Thomas Pratkki, etc.).

Cancionero Rojo i Soñata són alguns dels seus espectacles anteriors. A més, des de principis de 2000 aproximadament, Lila Monti ha format part de la companyia ‘Los Papota Payasos Grup’ i de ‘Clowns no perecederos’.

Va participar, entre altres, en els següents Festivals: Festival Internacional de Pallasses d’Andorra (Cancionero Rojo va obtenir el 2n Premi FIPA), Festival Internacional de Pallasses de Viena “Clowin” (2008, 2010 i 2012), “Nachspiel” (Viena, 2012), Festival de Comicitat Femenina “Esse Monte de Mulher Palhaça“, Trobada Internacional de Pallassos “Anjos do Picadeiro“, Festivals Internacionals de Teatre “Porto Alegre em Cena ” i “Caxias em Cena“, Festival Internacional de Clown de Madrid, Trobada internacional de Pallasses a Brasília, i molts altres.

Cursos, tallers i màster Class per a la formació i perfeccionament tant per a pallasses professionals com per a les més novelles:

CURS INTENSIU 2015

LA PALLASSA I EL SEU COMPANY: EL PÚBLIC

Dies 27, 28 i 29 de maig 2015 (15 hores) A càrrec de: CAROLINE OBIN (França)

Dirigit a: Artistes professionals o amateurs amb experiència, interessades en aprofundir en el treball clownesc.

Programa:

En aquest taller abordarem la relació amb el públic com a company i de com servir-nos d’aquesta relació per poder parlar de la nostra relació amb el món.

Aquest intercanvi amb el públic és el que fa possible que el pallasso existeixi. Treballarem aquest triangle: el pallasso, el públic i el món.

Abordarem els diferents jocs possibles d’interacció que els proposem al públic (positiu, negatiu i ambivalent).

Necessitem distància i a la vegada relació perquè el que volem expressar sigui entès. Complicitat i joc amb el públic com a base per a construir el pallasso.

CURS INTENSIU 2016

SER COMPLICAT ÉS SIMPLE-SER SIMPLE ÉS COMPLICAT

Dies 31 de maig i 1, 2 i 3 de juny (20 hores). A càrrec de Gardi Hutter (Suïssa)

Dirigit a: Pallasses amb ganes d’aprofundir en aquest ofici.

Programa/Objectius:

Cada pallasso és un original. La seva comicitat es basa en les idees clares, lògiques, radicals i sorprenents que es redueixen i s’augmenten fins a la simplicitat màxima. No és un personatge psicològic, és una màscara, un tipus.

El treball es basa en veure què passa de veritat en una improvisació i trobar idees per desenvolupar la història, per trobar després un final sorprenent.

Per relaxar-se, entrenar i trobar el propi focus, farem diversos jocs i exercicis físics i vocals.

Porteu els vostres números, les idees, els nassos, vestits, instruments, eines, para-sols… Ho mirarem juntes.

CURSOS INTENSIUS 2017

L’ART DE LA SINCRONITZACIÓ, LA IMAGINACIÓ I L’ARTICULACIÓ FÍSICA I MENTAL

Dies 6, 7, 8 i 9 de juny 2017 (20 hores). A càrrec de: NOLA RAE (Austràlia/Anglaterra)

Dirigit a: Pallasses amb ganes d’aprofundir en aquest ofici.

Programa/Objectius:

Es concentra en l’actuació física del pallasso i s’ensenya a l’artista com ampliar el seu arsenal d’habilitats interpretatives amb el desenvolupament d’un control alliberador del seu cos.

S’estressen el ritme i el contra ritme i s’estimulen els poders de l’observació i de la imaginació creativa.

Es retalla el text o s’elimina i es fomenten les idees per a ser presentades amb una renovada ingenuïtat.

Igual que els dibuixants, l’alumne aprèn a arribar a l’essència d’una idea amb les menys línies possibles.

Sobre un nivell filosòfic, l’alumne experimenta amb el que és possible i el que és impossible per transferir el sentit a l’escenari sense dependre de la veu.

Nola Rae espera donar als seus alumnes un renovat sentit del seu propi potencial físic especial i animar-los a deixar que siguin els seus cossos que parlin.

COMÈDIA FISICA – LA COMÈDIA ACCIDENT – COMÈDIA DEL DESASTRE – DESASTRE FÍSIC – SLAPSTICK

Dies 6, 7, 8 i 9 de juny 2017 (24 hores). A càrrec de: ÉLISE OUVRIER-BUFFET (França)

Dirigit a: Pallasses amb ganes d’aprofundir en aquest ofici.

Programa/Objectius:

Lliscar, fallar, ensopegar, agafar-se, enredar, copejar-se, esquivar, bufetejar, colpejar, lluitar, caure, running gag, double take… Aquest seminari posa l’accent en l’humor físic i el gag accidental anomenat també “Slapstik”.

El repertori de gags físics en els quals els actors del cinema mut van dibuixar tot tipus d’idees, es presenta com a base tècnica de referència.

I a partir d’aquesta pedagogia de l’error i la mala sort, el meu repte serà de revelar la fantasia maldestre i el talent de l’absurd que es produeix en cadascú i en tota la humanitat. El desastre, el gest estúpid, la desgràcia són l’oportunitat per tenir aventures emocionalment fenomenals.

El personatge, aquest gran comodí, l’estúpid que portem dins, abordarà la tècnica en un excel·lent terreny de joc.

Desenvolupar l’habilitat maldestre i la comicitat del cos.

Delectar-se en el desequilibri, la ineficiència, malaptesa i l’ accident inesperat.

Agafar gust a les caigudes i els cops.

Redescobrir i dominar el sòl i tota mena d’obstacles per ésser còmplices dels xocs.

Aprendre a controlar el cos i a prendre consciència de la tensió muscular pròpia a cada accident.

Explorar totes les accions que causen l’accident en situacions diferents, ritmes, estats… i posar-les al servei del joc.

Aprendre trucs, il·lusions i les disposicions en relació amb el públic.

Crear, improvisar, assajar i realitzar una rutina tot posant-la al servei del personatge.

LA PALLASSA I EL SEU COMPANY: EL PÚBLIC

Dies 6, 7, 8 i 9 de juny 2017 (20 hores). A càrrec de: CAROLINE OBIN (França)

Dirigit a: Artistes professionals o amateurs amb experiència, interessades en aprofundir en el treball clownesc.

Programa:

En aquest taller abordarem la relació amb el públic com a company i de com servir-nos d’aquesta relació per poder parlar de la nostra relació amb el món.

Aquest intercanvi amb el públic és el que fa possible que el pallasso existeixi. Treballarem aquest triangle: el pallasso, el públic i el món.

Abordarem els diferents jocs possibles d’interacció que els proposem al públic (positiu, negatiu i ambivalent).

Necessitem distància i a la vegada relació perquè el que volem expressar sigui entès.

Complicitat i joc amb el públic com a base per a construir el pallasso.

Objectius:

Aprendre a seguir el públic per arribar on ens proposem

Aprendre a proposar jocs al públic i reconèixer-los quan aquests s’imposen. Aprendre a fer circular el riure en el públic.

Aprofundir en el personatge mitjançant el treball de relació amb el públic.

CURSOS INTENSIUS 2018

CAOS PALLASSO (MATERIALS, OBJECTES I COSES INSPIRADORES)

Dies 5, 6, 7 i 8 de juny 2018 (24 hores). A càrrec de: LILA MONTI (Argentina)

Dirigit a: Pallasses amb ganes d’aprofundir en aquest ofici.

Programa/Objectius: Els pallassos creen universos, i per crear aquests universos, moltes vegades s’aprovisionen i es nodreixen d’objectes, coses, cosetes, materials, aparells, estris, petates, etc., etc. i (moltes vegades, un molt llaaaarg) etc.

Comprendre la diferència entre els diferents tipus d’artefactes amb els quals els pallassos poden treballar, ajuda a tenir més llibertat en els processos creatius. Concebre diferents maneres d’acostament a la feina, és sempre profitós, i en aquesta oportunitat, la idea és que siguin aquests materials els que serveixin de trampolí inspirador.

La proposta d’aquest seminari és llavors, abocar-se a investigar diferents objectes, accessoris i materials triats per cada pallasso o per mi mateixa:

Que cadascú pugui posar en marxa el seu propi univers a partir del contacte amb aquests objectes utilitzant i combinant-los de diferents maneres.

Que els vincles entre pallassos també estiguin travessats per aquests objectes.

Que les idees sorgeixin de la investigació dels objectes i no al revés, deixant que siguin ells els guies i punts d’iniciació de l’acció.

Aprofundir i desenvolupar en els elements propis de la tècnica del clown, posant especial èmfasi en:

  • La utilització de diversos objectes i materials com a eina d’expressió pallassa i com a principal punt inspirador.
  • El contacte amb el públic, amb les pròpies emocions i amb l’aquí i l’ara.
  • L’escolta dels partenaires.
  • El desenvolupament del joc / la imaginació.
  • La traducció d’impulsos en accions.
  • La projecció, la disponibilitat i la presència en escena.
  • La improvisació a partir de consignes (en sols, duos i trios)
  • El trànsit per la fragilitat, el fracàs i l’exposició.
COMÈDIA FISICA – LA COMÈDIA ACCIDENT – COMÈDIA DEL DESASTRE – DESASTRE FÍSIC – SLAPSTICK

Dies 5, 6, 7 i 8 de juny 2018. A càrrec de: ÉLISE OUVRIER-BUFFET (França)

Dirigit a: Pallasses amb ganes d’aprofundir en aquest ofici.

Programa/Objectius:

Lliscar, fallar, ensopegar, agafar-se, enredar, colpejar-se, esquivar, bufetejar, colpejar, lluitar, caure, running gag, double take… Aquest seminari posa l’accent en l’humor físic i el gag accidental anomenat també “Slapstik”.

El repertori de gags físics en els quals els actors del cinema mut van dibuixar tot tipus d’idees, es presenta com a base tècnica de referència.

I a partir d’aquesta pedagogia de la poca destresa i la mala sort, el meu repte serà de revelar la fantasia maldestre i el talent de l’absurd de cadascú i la humanitat que l’acompanya. El desastre, el gest estúpid, la desgràcia són l’oportunitat per tenir aventures emocionalment fenomenals.

El personatge, l’estúpid que portem dins, abordarà la tècnica com un excel·lent terreny de joc.

Desenvolupar l’habilitat maldestre i la comicitat del cos.

Delectar-se en el desequilibri, la ineficiència, malaptesa i l’ accident inesperat.

Agafar gust a les caigudes i els cops.

Redescobrir i dominar el sòl i tota mena d’obstacles per ésser còmplices dels xocs.

Aprendre a controlar el cos i a prendre consciència de la tensió muscular pròpia a cada accident.

Explorar totes les accions que causen l’accident en situacions diferents, ritmes, estats… i posar-les al servei del joc.

Aprendre trucs, il·lusions i les disposicions en relació amb el públic.

Crear, improvisar, assajar i realitzar una rutina tot posant-la al servei del personatge.

Les tècniques són adaptables a les capacitats físiques de cadascú.

CURSOS INTENSIUS 2019

MASTER CLASS

Dies 11, 12, 13 i 14 de juny 2019 (20 hores). A càrrec de: CATHERINE GERMAIN (França)

Dirigit a: Pallasses amb ganes d’aprofundir en aquest ofici.

Programa/Objectius:

Arletti és un pallasso. Amb el temps, potser sí, que es va especificar a sí mateixa “noia”. Aquest curs, per a mi, és per a aquells que estiguin interessats en el pallasso. Aquesta primera part de nosaltres, que dóna vida a l’ “artista” que potser som.

Potser tot això es va decidir ja fa molt de temps, fins i tot abans que estiguéssim “sexuats”?

Hi ha un proverbi oriental sobre això, que m’agrada molt:

“Quina va ser la vostra cara abans que el vostre pare i la vostre mare es coneguessin? “

Abans que tot el que em qüestiono és qui (o que) “entra” a la llum. I no importa el que faci, el fet mateix d’haver fet aquest gest d’anar i ser-hi, planteja la qüestió: “Qui està aquí? “.”Qui som nosaltres en estar aquí?”

El pallasso és l’aparició de “l’Altre”: l’altre en nosaltres i l’altre davant nostre (el públic).

La consciència d’aquest “ésser intern” que portem és un treball permanent. És per un apropament molt físic i sensible del cos en joc en presència del contacte amb que abordarem aquest treball.

No obstant això, el curs s’adreça a persones que ja han tocat aquest univers, ja sigui perquè tenen una “criatura”, amb el qual juguen, ja perquè hagin fet altres stages de pallasso i tinguin ganes d’aprofundir.

Fent molta atenció al concepte de “metamorfosi”, cada dia dedicarem temps a la preparació d’aquesta “criatura”, d’aquest “altre” dibuixat en el mateix cos (elaboració precisa d’una silueta) i la seva cara (maquillatge).

STAGE DE CREACIÓ CATASTRÒFICA

Dies 11,12,13 i 14 de juny 2019 (24 hores). A càrrec de: ÉLISE OUVRIER-BUFFET (França)

Dirigit a:

Dirigit a: Pallasses professionals i/o que hagin realitzat un curs amb l’Élise. Aquest stage està pensat per a artistes en procés de creació d’un espectacle al que hi vulguin incloure accidents (comèdia física).

Descripció:

Aquesta stage dóna l’oportunitat d’arribar bé amb una seqüència del vostre espectacle ja escrit o bé en procés d’elaboració, per perfeccionar o fins i tot per resoldre-ho amb èxit.

Si el participant no ha començat a escriure el seu espectacle, el taller proposa que vingui amb els seus accessoris preferits: disfresses, músiques, plats de fideus, violí … i se li demanarà que proporcioni un mínim de 3 minuts de rutines que es presentaran al començament del stage.

Els dies es divideixen en dos parts. El matí es dedicarà a comentaris sobre el joc i a l’assessorament tècnic i la tarda es concentrarà a l’assaig amb una mirada externa regular. Al final del dia, les seqüències es presentaran al grup per tal de confrontar-los regularment a un públic, i a la vegada perquè cadascú pugui veure el progrés del treball dels altres … i, finalment, riure’s!

Objectius:

Comprendre millor l’execució tècnica d’una rutina accidentada.

Escriure accions i situacions amb objectius i intencions llegibles.

Assimilar les nocions fonamentals d’una escriptura irregular, accidentada (causes,

conseqüències, reaccions, objectius, estats, emocions …).

Aprendre a col·locar el gag accidentat al servei del joc i del personatge.

Moltes de les pallasses som membres de Pallassos sense Fronteres i participem en els seus projectes, a destacar el de Dones per a Dones que portem a terme al Líban

DIRECCIÓ ARTÍSTICA:

MONTSERRAT TRIAS MUÑOZ
(Barcelona, 1956)

Estudia magisteri i exerceix de mestra durant uns anys. Pallassa, actriu de cinema còmic, presentadora a sèries de TV, dissenyadora de material gràfic, productora, ajudant de direcció, tècnic d’espectacle… En 1975 funda i participa en la companyia de cercaviles Els Picatrons i la de pallassos Germans Poltrona.

Fundadora i membre amb Jaume Mateu, de la Companyia Tortell Poltrona, presenta espectacles als festivals més importants d’Europa i Amèrica.

Fundadora del Circ Cric (1981), de l’ONG Pallassos sense Fronteres (1993) i del Centre de Recerca de les Arts del Circ (CIRC CRAC) (1996).

Directora del Festival Circ Cric al Montseny que des de 2010 es celebra a la seu del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera.
Directora del Festival Internacional de Pallasses al Circ Cric que des de 2014 té una edició anual. Com a gerent i administradora del Centre de Recerca de les Arts del Circ, s’implica formant part de diverses organitzacions avocades a la reflexió i l’acció per la millora del món del circ com són: l’Associació Amics del Circ Cric, l’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny, l’Associació d’Empreses de Circ de Creació i l’ONG Pallassos sense Fronteres.

Com a pallassa, La Senyoreta Titat, ha estat la presentadora y fil conductor de tots els espectacles, més de 800, del Circ Cric en les Gires 2002-2012 per Catalunya i l’estat espanyol.
Porta més de 40 anys dedicada al món dels nens, en les seves diferents vessants. Dirigeix les campanyes per a escolars “Un Dia al Circ Cric” que varen començar en 1996 i que ja compten amb l’assistència de més de 280.000 nenes i nens de tot Catalunya.

En l’actualitat presenta l’espectacle Que Bèstia!