“Viure l’instant i captar les deixes del somni” J.V. Foix
Circ, per a mi, és una mica més que una paraula que defineix una activitat artística. Aquestes cinc lletres les entenc com una manera de viure, de viatjar, de sentir, d’estimar, de compartir, de sofrir, de lluitar, de guanyar, de perdre; en definitiva, una manera de ser i de viure la vida.
Puc assegurar que aquesta petita paraula ha omplert de sentit gran part del meu viatge per aquest món de bojos.
Quan estic envoltat de gent i amb el nas posat, no especulo, penso i decideixo sense por, sóc lliure. I quan s’acaba l’espectacle recullo els riures, les poso en un sac i me’ls emporto a casa. Allà, on tinc el meu raspall de dents, per uns instants els sento, els revisc i els vull. Al cap de poc els llanço amb força, a les estrelles que tinc per sostre al menjador. I sento la necessitat d’anar, corrents, a caçar-ne més.
En fer-me gran, més que el què, m’interessa el perquè, m’importa el com i m’enamora el sentit.
Vés a saber per quin atzar he tingut la fortuna de gaudir de les deixes del somni. El dit de la Montse escrivint sobre el vidre entelat d’un 2 CV la paraula circ… el capicua que sorgeix com per art de màgia. Circ Cric. Els somnis corren el risc de convertir-se en realitat.
Tortell Poltrona
CIRC CRIC
A partir de la segona guerra mundial, la societat sofreix grans canvis en tots els àmbits, totes les arts escèniques, inclosos els circs, operen una gran transformació. Aquell al qual fins a aquell moment es deia modern es converteix en clàssic i el que era actual passa a ser contemporani.
El 1981 el CIRC CRIC irromp en escena en l’acabament del franquisme de la mà de Joan Miró, Joan Brossa, Xavier Fàbregas entre d’altres i posa en marxa una fornada d’artistes de primer nivell en clau contemporània. Va ser un dels primers circs contemporanis de la història. La presència del circ al món cultural és cada dia més fort i aquest espectacle universal, està tornant amb força una altra vegada i l’any 2002, torna novament el Circ Cric.
La petita història del Circ Cric és plena de noms propis: artistes, tècnics, mossos de pista… són els que donen l’autèntica dimensió de l’aventura.
Abans de l’estrena oficial del Circ Cric com a circ itinerant amb carpa pròpia el dia 23 d’abril de 1981 a Mataró, hi ha un període de gestació on es comptabilitzen nombroses actuacions al carrer i algunes més emblemàtiques en espais escènics, sobretot en la Cuina de les Arts i a la Cúpula Venus. En aquestes actuacions de 1979 i 1980, amb la participació conjunta de Germans Poltrona, el Dr. Soler, Vitore i Nanni, Josep Ventura… es comença a gestar l’aventura del circ itinerant.
Gires del Circ Cric de 1981 i 1982
1a Gira amb carpa de circ… Carpa: superfície interior de 530 m2, diàmetre interior de 26 m, 9,5 metres d’altura i amb capacitat per a 750 persones, estrenada el 23 d’abril de 1981 al Parc Central de Mataró. Presentació a Barcelona, al parc de l’Escorxador, divendres 5 de juny de 1981.
Primera temporada: entre els dies 7 d’abril i 28 d’octubre de 1981, el circ visita 21 poblacions i assisteixen 57.000 espectadors. El Cric visita Vic, Sant Celoni, Mataró, Tàrrega, Girona, Granollers, Barcelona, Badalona, El Masnou, Lloret, Roses, Tona, Vilanova i la Geltrú, Bilbao, Vilafranca del Penedès, Sabadell, Olesa, Andorra, Molins de Rei, Reus i Sant Just Desvern.
Segona temporada: entre el 8 de desembre de 1981 i el 4 de juliol de 1982, el Cric visita les següents poblacions: Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, Lliçà d’Amunt, la Seu d’Urgell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Sadurní d’Anoia, Manlleu, Caldes de Montbui, Vic, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Barcelona (Expocultura 82, l’última funció es realitza el 4 de juliol de 1982). A començaments del mes de juliol de 1982 es dóna per finalitzada la trajectòria del primer Circ Cric, encara que al llarg d’aquell estiu i de tardor es van realitzar actuacions puntuals, sense carpa, en diferents poblacions catalanes. Tortell Poltrona realitzava gairebé tots els papers de l'”auca”, des de funàmbul fins a domador eqüestre, passant evidentment, pel de pallasso. L’estiu de 1982 el Cric es dissol i Tortell Poltrona inicia una trajectòria personal amb companyia. Durant aquest període la companyia Tortell Poltrona presenta Bogeries (1983), Clovni (1988), Post-Clàssic (1989), La Bandaclowns (1989) i Jo, Mosca (1994), entre altres espectacles. Però haurà d’esperar més d’una dècada per poder contemplar un nou espectacle a la carpa, la Gran Reprise, amb el Circ Crac.
El primer Cric va ser una bogeria, un remolí creatiu i una escola: família, amics, socis, companys de professió, gent de tot tipus ens submergim en un projecte col·lectiu que, sobretot, tenia un avui, una aventura sense concessions, un avançar sense titubeig. L’aventura de la creació col·lectiva es va anar transformant en projectes personals.
El primer Cric també em va aportar una altra dimensió, una manera d’anar per la vida, una filosofia revolucionària que és capaç de millorar la realitat. Davant d’una societat dominada pels valors segurs del sedentarisme, el circ obre la porta a la llibertat i als valors del nomadisme. Quan viatges les fronteres són anècdotes, les coses supèrflues es converteixen en inútils i és pràctic deixar-les a part. El circ sempre arriba on no hi ha res, ni aigua, ni llum, ni lavabo… tot s’ha de fer de nou i això t’apropa a la realitat sense concessions. Circ i naturalesa són cares d’una mateixa moneda.
Del CRIC a Pallassos sense fronteres i al CRAC i tornem al CRIC. Malgrat el pas del temps, aquests principis bàsics de circ no s’han mogut, però jo sí. La bossa del meu jo va canviant l’energia per experiència i tots aquells somnis m’han servit per aprendre, per equivocar-me i arribar més lluny del que mai no hagués pogut imaginar. Ara sé que els somnis es poden veure i tocar.